dijous, 17 abril de 2014

La lluna de sang des del Claustre de la Seu Vella



Com ja sabeu, aquesta nit passada , 15 d'abril, es donava un preciós espectacle amb la lluna. 

Hi havia un eclipsi lunar , només visible des d'Amèrica i Oceania , que tenia associat un altre fenomen : la lluna de sang , es a dir, que aquesta, en sortir, es podia veure d'un intens color vermell, molt més del que veiem habitualment.  Això es donava , especialment, per la suma de l' atmosfera i  l'ombra de la Terra projectada sobre la lluna, tot i que en teoria aquesta no s'havia de veure per l'eclipsi.


La atmósfera terrestre es la culpable de que el satélite cambie de color durante el eclipse total de Luna ya que lo lógico sería que no está desapareciese por completo del cielo, sin embargo debido a la inclinación de ambos, la Tierra desvía y absorbe los rayos de color azul del Sol y por ello adquiere una coloración muy similar a la del gran astro en los crepúsculos.

A Lleida, els Amics de la Seu Vella , cada nit de lluna plena, obren el claustre, que és l'únic de tota Europa obert a la ciutat ( habitualment tots són tancats ) , per a poder admirar-la .
 Aquesta vegada ,amb més raó que mai , no ens ho podíem perdre.
Van apagar les llums del claustre per a poder admirar-la millor. En aquell moment, tot es va omplir de màgia.



Tot i la gent que hi havia , es respectava el silenci i la contemplació . 
Quina bellesa, quin moment tant únic i especial ...






Hi havia molts pocs nens , tres en total, als que el David de seguida va anar a conèixer .




Passejar a la nit i en silenci pel mig del claustre , amb la poca llum que entrava des de fora ha estat una experiència preciosa , tot es veu i es sent diferent de durant el dia . No podia deixar de pensar en els milions de persones que durant segles l'han estat visitant, que ja no hi són , però que ella, la Seu , encara hi és vetllant la ciutat  ...


Hem estat els primers en entrar al claustre , que poc a poc s'anava omplint de gent que entrava en degoteig... M'ha vingut al cap la primera estrofa de la cançó d'en Sisa , "Qualsevol nit pot sortir el sol "


Fa una nit clara i tranquil·la
hi ha una lluna que fa llum
els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de colors i de perfums ...




Amb aquest lluna vermella que poc a poc , conforme pujava en el cel , s'anava engroguint , el títol de la cançó es fa realitat :  qualsevol nit, pot sortir el sol . Certament , aquesta nit  ha sortit .


Us l'he perdut ? Doncs agafeu agendes , perquè ens en queden 3 !!! la darrera de totes visible des d'Espanya :
Este es el primer eclipse de luna total de un ciclo de cuatro que se sucederán hasta el 2015, conocido como la tétrada de lunas rojas, el último de ellos podrá verse desde toda España.
  Los próximos eclipses totales lunares en los que el mundo podrá ver la Luna de Sangre ocurrirán el 8 de octubre de 2014, el 8 de abril de 2015 y el último será la noche del 28 de septiembre de 2015 y no volverá a ocurrir hasta el año 2032.




I vosaltres, la vau poder admirar ?








dilluns, 14 abril de 2014

D'excursió al balconet de Santa Linya



Compartim un nou indret molt maco ,  amb vistes espectaculars i molta tranquil·litat : l' anomenat Balconet de Santa Linya, al terme municipal de Les Avellanes i Santa Linya (La Noguera) , a la serra del Montclús. Es traca d'un  espai natural protegit i zona d'aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa .


La vista sensacional: les cingleres del Congost del Noguera Pallaresa i al fons el Montsec, la serra de Sant Mamet i Terradets.



Impressionant .




En aquest marc incomparable el David , per iniciativa pròpia, prepara  el dinar .





Pa amb tomate , ben sucat i amb un rajolí d'oli verge extra . Quina gana !! 





I amb que podem acompanyar el pa ? Tinc una idea !! diu el David. Amb olives tallades !! 




No  només les vistes ens agraden , les olors del romaní, el timó i d' altres plantes ens envolten per tot arreu.




I els voltors ens sobrevolen , Veure'ls és quelcom màgic , gairebé sense batre les ales fan llargs trajectes aprofitant les corrents tèrmiques de l'aire  ....





Quin privilegi !




Aprofitem per continuar aprenent , significativament, sobre les flors i les abelles , mirem el pol·len, els estams, els pètals ...







Amb tantes pedres no podem  deixar de fer escultures totalment integrades en la natura ...





Tot marxant ens esperava una sorpresa, com si l'haguessin preparat per a nosaltres:

arnes d'abelles !!!





Ens hem apropat amb el cotxe a la vora, sense baixar cap vidre . Hem recordat tot el que vam aprendre l'altre dia i que ja us vam explicar. Mentre les abelles fan la mel, els arbres es pol·linitzen de la manera més natural i sàvia . 




El David, tot observant ha fet un molt bones pregunta : i per on entren les abelles ? .
Com que no ens hem pogut atansar massa a mirar-ho , hem buscat una imatge quan hem arribat a casa : la fletxa blava és un minúscul foradet per on entren , i la fletxa verda assenyala la sortida.  També podem veure, en un model diferent del que hem trobat nosaltres, com estan disposats els ruscos en el seu interior.



Doncs ja ho sabeu, si esteu per aquesta zona i us ve de gust, no dubteu en atansar-vos a aquest indret , segur que el gaudireu !!


Bon inici de setmana !!!






divendres, 11 abril de 2014

El nostre tauler a Pinterest



Fa molt de temps que vaig afegint un munt de pàgines amb recursos que m'agraden a la barra de  "marcadors" , però realment és poc pràctic , gens visual , mai no recordo de mirar-m'ho ... Així que ahir m'hi vaig posar, per fi, a mirar com es feia un tauler a Pinterest. 

Crec que és una eina genial, a mi em va molt bé cercar a Pinterest tot el que vull i més: és visual, pràctic , permet una bona organització ( això és el millor de tot!!)  i és molt fàcil de fer anar . 

Així doncs us presentem el nostre tauler acabat de  néixer " Pinterest Caminem Plegats" 






Hi ha poqueta cosa , tot just l'he acabat de començar. Poc a poc aniré afegint-hi més grans idees i propostes de tanta gent creativa que em vaig trobant a la xarxa, incloent, si no us fa res, les de la gent que ens llegiu . Si mai us trobeu un enllaç vostre que no us agrada que hi sigui, o bé no voleu que ho faci, només cal que m'ho digueu, però si no us importa aviat formareu part del nostre tauler .

Una de les coses que més il·lusió em fa és poder compartir tot el que vaig trobant . A mi Pinterest  m'ha servit de molt i ara espero que el nostre  també li pugui servir a algú.


Així doncs, benvinguts i benvingudes al nostre tauler!!


Abraçades i bon cap de setmana   !!









dimarts, 8 abril de 2014

Com es fa la mel ?


Es primavera , els camps s'omplen de flors i sovint veiem com  les abelles estan  ben enfeinades per fer força mel, menjar-ne  i guardar-ne per l'hivern proper. 

I ens hem fet la pregunta : com ho fan ?


Primer veiem com les flors tenen pol·len i estams pels que xuclen el nèctar que a les abelles tant els hi agrada  





Com que és tant petit i a simple vista no es veu bé, què podem fer per veure'l millor ? 
Doncs mirar-lo al microscopi!!


Preparem la mostra ...



I amb molta cura,  i més traça perquè costa una mica enfocar-lo bé, el podem veure bé a la pantalla de l'ordinador.

El David s'ha fixat en els granets que envoltaven l'estam, com si fossin "granets de sorra groga" . Doncs sí , aquesta és el pol·len que s'enganxa a les potetes de les abelles quan les estan libant  i que deixen al rusc posteriorment .




Hem mirat fotos per internet, i hem tret una idea molt xula d'aquest vídeo d'un CEIP d'un  poble de Navarra:  . Poso només els enllaços perquè, no se per quina raó , blogger no em deixa penjar els vídeos des del youtube.

Hem fet les cel·les del rusc amb cartolina taronja .  Després he trobat un altra idea genial per a fer-los amb rotlles de paper higiènic al blog   Relentlessy fun, Deceptively Educational, , que us recomano,   i en concret en aquesta entrada . 





Amb un centre de flors de feltre que havia fet mesos abans , hem  copiat el que fan les abelles . Hem fet petits granets de pol·len amb plastilina groga , i a més a més, les larves en color verd ( no teníem blanc) . Hem simulat amb les nostres mans les potetes de les abelles a les que s'enganxa el pol·len per a poder-lo transportar cap al rusc i cap a d'altres flors.





Amb paper de seda de color groc hem fet el nèctar. Hem simulat la llengua i la manera de fer de les abelles, tot  xuclant amb una palleta - sense foto, snif - L'hem posat a dins el rusc , on el deixen  per a que les larves es puguin alimentar . El mateix vídeo explica com les abelles es posen a sobre de les cel·les agitant les ales molt fort i molt ràpid, per a que així, l'aigua s'evapori i quedi la MEL , que serà el seu aliment. 





També hem vist com posen una capa de cera a sobre la cel·la per a que la mel no s'assequi i quedi amb aquella textura que tant ens agrada .

Quan el papa ha arribat a casa li ha explicat tot el procés tot content . 


I ... que ens va inspirar a fer aquesta petita investigació ? 


Un taller d'elaboració de mel, al que hi vam anar diumenge , a la Fira de la Floració de Miralcamp, que feia  una petita empresa del mateix poble , Apicultura Navés .

Primer de tot hem vist la mel dins les cel·les de les arnes . Aquí podeu veure com les posen primer en camps d'arbres fruiters per tal de pol·linitzar-los i d'aconseguir mel. Tothom se'n beneficia ! Després les mateixes arnes aniran a camps de romaní fins acabar al vell mig de les muntanyes . 





Tot seguit el Dani ens ha ensenyat com s'extreu la mel , d'una manera totalment manual. Fins i tot  ens ha fet vestir d'apicultors !! Les peces es posen de manera vertical i ben collades en un gran recipient d'acer inoxidable .




Aquí hem pogut veure de primera mà les larves de les abelles 





Un cop posades i amb una maneta s'han de fer rodar molt fort i ràpid . D'aquesta manera i gràcies  a la força centrífuga, la mel surt disparada del rusc cap a les vores del cilindre . 





Ho comprovem ? mmmm, que bona !!!! Al David li ha encantat i això que a casa mai en vol de mel . Un pas més a tastar coses noves !!






La mel va lliscant per les vores del cilindre i cau cap a baix , on hi ha una petita aixeta per la qual surt la mel.




Ens hem pogut endur a casa un potet per a degustar-la i recordar tot el procés . Boníssima !!

Continuarem coneixent el món de les abelles, que és molt interessant . I ja començo a buscar activitats entorn de la força centrífuga .... sort que en tenim de Pinterest i de tanta gent que comparteix bones idees !!


Abraçades !






diumenge, 30 març de 2014

Nucli zoològic Cal Castillo



Feia temps que havíem vist publicitat d'aquest indret i , evidentment, tot d'una el vam posar a l'agenda de "pendents".
Aquest cap de setmana , aprofitant que érem a Barcelona  amb  al padrí, per fi el vam poder visitar.

Us poso el que hi diu sobre ell al web de "Sortir amb nens"  ( també hi podreu trobar tota l' informació de com anar-hi) 


Un espai natural on els nens poden estar en contacte amb els animals
Al bell mig del Parc de Collserola hi ha un zoo molt peculiar. Es tracta del nucli zoològic Cal Castillo, un recinte tancat emmarcat en un entorn natural, on podrem gaudir d’una experiència única en contacte amb els animals.
Emús, ases catalans, cabres del Tibet, cavalls nans, daines, porcs del Vietnam, paons, conills, ànecs ... al voltant de 125 animals viuen en aquestes instal·lacions.
La gràcia està en què no només podem observar-los, com faríem en qualsevol zoo, sinó que aquí podem estar en contacte amb ells, donar-los de menjar i acariciar-los. Per als nens i nenes és una experiència molt maca i divertida, i els grans no hem de patir, ja que tots són animals mansos i en qualsevol moment tenim les explicacions del senyor Castillo, el propietari del centre.



Hi ha una gran rampa a l' entrar, el David la va baixar corrent per apropar-se als animals , el senyor Castillo, al veure'l ens va cridar per advertir -nos que hi ha molt infants que baixen corrent , però que en arribar tenen molta por dels animals, que paréssim compte. Però no va acabar de dir-ho que el David ja estava tot sol amb els ruquets acaronant-los.  Es va posar a riure, i ens va dir " Ja veig que no és el cas , jaajaj" . Realment li agraden molt i no els hi té por, s'hi relaciona amb respecte , mai els ha fet mal o alguna cosa que els pugui molestar. 


El ruquet català 



Cérvols i daines. N'hi ha molts, quina passada.  No els hi agrada que t'atansis massa, així que respectem el seu espai i la distància que ens marquen . 





Igual que l'altra vegada que vam veure cérvols  a prop , per una part és una sensació preciosa, per l'altra en fan peneta, aquests animals haurien de ser al bosc, no tancats , malgrat sigui un espai gran i sense gàbies. 







Porcs vietnamites i porquets de casa nostra. El papa saluda al " Paco"  que va estar tota l'estona dormint tranquil·lament sense bellugar-se ni un cm. Quin tros d'animal , enorme .  Tots campen com volen .








Els emús 







Moltes cabretes, aquestes sí, tancades , només poden entrar els del zoo. S'entén perfectament, ja que algunes són molt petites  , i tothom voldria agafar-les, creant-los-hi un nivell d' estrès gran , pobretes.






Com no, el David va fer amics ben ràpidament, és impossible que hi hagi més infants i que ell no acabi de la mà d'algun, corrent i jugant amb ell.... Amb l'H. van trobar una bona manera de poder veure les oques. 






Espais per enfilar-se, descobrir , investigar ....




I ens acomiadem dels cavallets nans ...


Hem pogut dedicar estona a veure què és el que menja cada animal, a donar-los -hi nosaltres mateixos ...


És un espai  molt senzill, molt diferent al que podem estar acostumats, però és que al cap i a la fi és com una granja particular, que s'obre al públic ( només dissabtes i diumenges al matí) . No cobren entrada, però sí demanen una aportació voluntària per contribuir a l'alimentació dels animals.


Si us agraden aquestes experiències no dubteu en atansar-vos-hi !!


Bon diumenge a tothom !!!



dilluns, 24 març de 2014

24 de març: moltes felicitats!!!



Doncs sí .... avui el David fa 5 anys !!!!




Feia mesos que ell anava preguntant : avui ja tinc 5 anys ? encara no? . Doncs sí, avui sí !!!


Amb els amics i família ho celebrarem d'aquí unes setmanes. Portem uns dies dificilets: fa 15 dies van operar el pare de 2 hèrnies inguinals, la setmana passada van operar el padrí d'un prolapse rectal a Barcelona i encara està ingressat allà , el David també ha estat malalt .... Així que quan tot torni a la normalitat quedarem i farem una festeta .


Però al cole sí que ho podem celebrar amb els companys/es , i tant !!
Hem  decidit fer cupcakes amb la superrecepta de les magdalenes que tant ens va agradar i que ja us vam explicar.












Com els decorem ? Amb xocolata, fondant i fideus de colors !!

Hem fet el fondant nosaltres mateixos, amb " nubes " , sucre glaçé, una culleradeta de mantgea i gotetes d'aigua.

Com que avui vaig una mica depressa fent l'entrada , podeu trobar aquí la recepta de com fer-ho. És molt fàcil, però cal una estona, no ens enganyem ... 




Hem cobert els cupcakes, o magdalenes que tampoc cal ser tan ianquis ..., amb xocolata ( xocolata negra, sucre, mantega i nata líquida a ojo) ...

Fideus de xocolata, trossets de xocolata blanca i els nombres .

He aprofitat per tenyir en fondant amb un blau més fort tot posant " felicitats David" .
Una capsa de fruita arreglada , tot folrat amb paper film  i .... cap al cole !!!



Esperem que els hagi agradat !!!!


I per a que tothom sàpiga la bona i  tan esperada notícia, també estrenem samarreta .... amb ganyotes !!!




Li vaig pintar fa uns dies, vaig fer una plantilla amb el num. 5 en paper de folrar , el vaig retallar i enganxar a la roba. Vaig pintar el nombre amb bastonets de per oïdes , tot fent a pols els punts més grans.Vaig posar "Ja en tinc " a sobre i .... queda bonica, oi? m'encanta el color taronja !!!


Doncs això, avui vaig rapidet, però m'ha despertat moltes emocions aquest aniversari. M'agradaria compartir-ho en un altra entrada , quan tot estigui una mica més calmat .


És la primera vegada que el David viu emocionat el seu aniversari, fins ara li era més indiferent , tot i que sempre hem preparat pastissos per la classe i els amics , així que tot l'esforç ha valgut la pena !!

 5 anys ja ... com passa el temps !!!







diumenge, 16 març de 2014

Aprofitant els excedents d'aliments dels menjadors escolars



Us heu aturat a pensar el munt de menjar que es llança cada dia als menjadors escolars ?
I que aquest podria ser aprofitat donant-lo a persones que en tenen necessitat ?

Doncs tinc uns amics que sí ho van fer .  I no només ho van pensar , si no que es van posar fil a l'agulla tot creant un projecte per a poder aprofitar els excedents d'aliments dels menjadors escolars .





Què van veure ? que als menjadors de les  seves grans escoles , jesuïtes i maristes , se'n llançava molt de menjar. Paral·lelament formaven part de l'entitat Arrels Sant Ignasi , d'atenció a persones sense sostre.
Aquesta havia obert feia uns mesos "La Botigueta"  , un local per a la provisió d'aliments a persones amb necessitat .

Com es podien aprofitar aquests excedents ? De cap manera podien mirar cap un altre costat mentre això continuava passat.
I es van començar a moure, a preguntar, a cercar experiències en aquest tema.  I van començar a trobar.

Al cap d'unes setmanes  ja eren un grup de persones de diferents entitats i particulars que anaven donant forma al projecte .

I van començar a dur-lo a terme al col·legi dels Maristes de Lleida . Va costar arribar a aquest punt ? sí, molt, no cal enganyar-nos. res va ser bufar i fer ampolles. Les reticències anaven totes adreçades al risc que comportava la manipulació dels aliments un cop sortien de l'escola, les normes de seguretat alimentària del Departament de Salut ...

Però quan les coses es fan ben fetes , tot va solucionant-se. El Departament de Salut va donar el vist i plau al projecte si aquest complia un sèrie de condicions que sí es podien garantir . El col·legi dels jesuïtes s'hi va afegir poc després. 

En què consisteix i com ?



Els excedents de menjar no poden sortir de la cuina , és a dir no es tracta d'allò que els infants deixen al seu plat, si no del que queda sense repartir a les safates.





El menjar sobrant es congela en tuppers individuals d'un sol us amb una etiqueta que diu què és, la data i a on s'ha envasat.
Un cop congelat , la furgoneta d'Arrels passa a buscar-ho amb caixes especials , per tal que no es perdi la cadena del fred i el porten a la Botigueta  , on el reparteixen als usuaris /es de l'entitat .





D'aquesta manera , centenars de racions són aprofitades , en concret , en aquestes dues escoles són 2.200 al trimestre !! La qual cosa vol dir unes 20 per dia .


Tot valorant positivament el curs passat, aquest nadal van decidir editar un vídeo on explicaven el projecte per tal de donar-ho a conèixer a la resta d'escoles.

Des de la nostra AMPA vam dir que sí, que nosaltres també ens afegíem , essent la primera escola pública de Lleida que ho decidia. I ja en som 4 ara .  Tot i que és una escola petita i que no en sobra gaire, unes 2-3 racions diàries, tot va sumant, així que val la pena fer-ho . L'empresa de catering ,Sercodaga, de seguida va dir que sí , essent la primera que no posava impediments .



http://www.sant-adria.net/serveis/solidaritat/subhome



Ara per ara , el projecte és un èxit, tot i que encara queda molt, molt camí. Som molt poques les escoles que ens hi hem adherit , la fundació té moltes dificultats econòmiques ja que es fan càrrec dels tuppers , que representen molt diners. Nosaltres, com a AMPA, hem decidit  assumir-ne la despesa , però tot i així és una quantitat mínima . Estan intentant buscar esponsors, però no és bona època per a la solidaritat, quan hauria de ser al contrari.  Grans empreses i bancs fa temps que diuen "no" o bé guarden silenci davant les demandes solidàries. El projecte viu de donacions voluntàries que s'acaben , ja per per les famílies també són moments  de dificultat .



Us deixo l'enllaç al vídeo que han editat. Són 5 minuts. Val la pena veure'l, és d'aquelles experiències  que fan donar sentit "de veritat" a la vida.


https://www.youtube.com/watch?v=ts75jgZ161I

Aquí també el podeu trobar, junt amb d'altres experiències similars arreu de Catalunya :

http://nollencemnimica.wordpress.com/2013/10/22/canalitzacio-al-menjador-col%C2%B7legi-maristes-i-arrels-lleida/





A vegades se'ns fa gran començar a moure'ns tot veient les dificultats i injustícies que ens envolten. Però la major part de vegades només cal que ens afegim a projectes que ja han començat i que funcionen bé, recolzant d'aquesta manera les persones que s'han mogut prèviament  i que necessiten suport , així com a les seves causes .







Si no dediquem part del nostre temps, de la nostra vida a la solidaritat ... què fem amb ell? Continuo convençuda que l' ajudar-nos mútuament forma part de la nostra essència com a persones . No deixem que l'individualisme imperant ens enganyi .


Us animo a cercar, preguntar, a atansar-vos a experiències solidàries que ja funcionen i a preguntar-vos quin granet de sorra hi podeu aportar. El més petit de tots sempre és benvingut . Hem formar xarxes de solidaritat, on cadascú és imprescindible .






Essent solidaris/es  i col·laborant rebrem molt més del que donem. Això segur !!

Bon diumenge a tothom !!!