dilluns, 8 de juny de 2015

Alta muntanya: el Circ de Colomers



Aquest cap de setmana hem estat en un els indrets més macos de la geografia catalana: la vall d'Aran. Ens varem afegir a la  proposta que ens van fer fa unes setmanes el Salva i la Mercè: hem anat a fer el circuit curt del Circ de Colomers, un ruta entre llacs , no massa difícil per excursionistes avançats (cosa que no som , jeje) però tota una aventura i un repte per a  nosaltres !


El circ lacustre de Colomèrs, a la Val d'Aran i dins de la zona de protecció del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, és un dels llocs més fascinants i preciosos de Pirineus, un massís d'altes i escarpades muntanyes disposades en cercle que ronden els 3.000 m d'alçada i envolten, com a un preciós tresor de la natura, una de les majors concentracions d'estanys del Pirineu. L'accés el realitzarem per la vall del riu Aiguamòg, un magnífic paisatge granític replet de densos boscos de pi negre d'una bellesa incomparable ( font) 



Un petit aperitiu del que ens hem trobat és aquest :


Gairebé ja a dalt , davant el refugi de Colomers ,2.135 mts. 

I aquesta és , més o menys, la ruta que hem seguit. Hi ha un total de 4,5 km 
Refugi de Colomèrs, llac Major, estanys Mòrt, Garguilhs de Jos i Plan, llac Long, Coret deth Clòto, refugi de Colomèrs.


Colomèrs es troba al sud-est de la Val d'Aran i a la fita amb l'Alta Ribagorça. La ruta ascendeix la preciosa Vall d'Aiguamòg fins assolir el refugi de Colomèrs, la part més dura per la costera del trajecte. A partir d'aquest punt hi ha un parell de rutes circulars que recorren els llacs, una més llarga que l'altra i ambdues pràcticament sense costera. La ruta, per tant, és prou senzilla i apta per a qualsevol persona sempre i quan compte amb un mínim estat físic, donada la llarga distància a recórrer ( font) 


Trobem les primeres capes de neu ...



Poc a poc, cap amunt !!


Comencem la ruta costeruda

Arribem al refugi i ...





...segona pujada forteta




El paisatge ja és de somni ....




Una aturadeta per esmorzar en "plan pim pam." La previsió del temps dóna tempestes així que no ens podem entretenir massa.




Quin efecte més curiós... la calor que feia, el fred de la neu... una experiència sensorial ben atípica.




Val a dir que els nens s'han aturat en totes i cadascuna de les plaques que hi havia per jugar , qui els havia de dir que en ple mes de juny jugarien a tirar-se boles de neu ! s'ho han passat en gran !!




Continuem la ruta enmig de rierols... l'aigua està gelada !!!




Cal fixar-se molt bé en les marques grogues del camí que seguim, la ruta curta dels llacs, no està massa ben indicat i estan mig esborrades . De fet, tots els cartells que hem trobat estaven per terra i els llacs no estan indicats amb el seu nom .




Arribem a Estany Llonc , el lloc ideal per dinar. Ens comencem a donar pressa perquè s'està ennuvolant  i la muntanya no té temps llargs, en un moment pot caure una bona tempesta , no em fa res mullar-me, però caminar sota la pluja per aquí dalt pot ser perillós, cal ser prudents.




Uns bons entrepans i comencem la tornada !!





Tot i l'excursió ells encara estan plens d'energia ...






Just arribar als cotxes ha caigut la tempesta !! ens ha anat de ben poc!!


Un cop arribats a casa, una estona per descansar , sopar , veure el final de la Champions i ... fins l'endemà !!


Decidim anar a visitar el Santuari de Montgarri . abans ens aturem a la pista d'esquí de Baqueira , on trobem els cavalls que pugen a pasturar.





Descobrim la pedra tan típica de la Vall: la pissarra, i ens aturem a observar com és, les seves plaques.. forma part de totes les taulades .






Un altra descoberta : quin munt de capgrossos!! ben aviat seran granotes o gripaus ...




Aigua fresca, aigua amb vida ...




Un cop arribats al pàrking per camí de pista , baixem cap al Santuari de Montgarri  , per un camí preciós.



Aprofitem per remullar-nos els peus a la Noguera Pallaresa, que freda !!




I de tornada... pugem els 240 esglaons que abans havíem baixat ...




Un cap de setmana de renovades energies !!!

He anat depressa fent l'entrada. Aquí podeu trobar més informació :



http://www.actur.com/actividades/apie/colomers.php
http://penjatsperlaran.com/penjats-per-laran/circ-de-colomers/

circuit curt:
https://lesrutesalpina.wordpress.com/2014/07/11/val-daran-circuit-curt-del-circ-de-colomers/



I, per acabar, una vista de la vall, impressionant, maquíssima, val la pena aturar-se per contemplar i gaudir d'una petita part de l'increïble planeta en el que vivim i que tan poc agraïm ...





Bon inici de setmana a tothom !!




dimarts, 2 de juny de 2015

Tiramisú



Ja he dit en d'altres ocasions que el dolç no és lo meu... Això sí, si hi ha un pastís que mig m'agrada és el tiramisú. Curiosament no n'havia fet mai fins fa un parell de mesos que van venir uns amics a sopar i no va quedar gens malament.



Avui, que tenia els ingredients m'he dit...perquè no? David: fem un pastís ? Dit això ja el tenia al meu costat batent els ous .... crec que el tema cuina ja està prou integrat en el nostre dia a dia , com m'agrada !!

Primer de tot hem fet la base: ja hi tenim la mà trencada! ( dissabte en va fer un tot sol pel final de curs de l'esplai )

Hem posat

4 ous
100 gr de farina
75 de sucre
i un sobre de llevat

Primer barregem els ous amb el sucre fins que augmenti el volum i anem afegint la farina i el llevat. Ho posem a coure al forn uns 15 minuts ( hem fet una base gran i molt fineta) a 170º.



Mestrestant fem la crema per farcir.

Hem posat

2 ous
125 gr de mascarpone
un polsim de sucre
200 gr de nata per muntar

Batem els rovells amb el sucre fins que augmenti 3 vegades el seu volum. Afegim el mascarpone i continuem batent.




Muntem les clares a punt de neu 




barregem els rovells i el mascarpone amb les clares intentant que no se'n aixafi massa.




Muntem la nata i la guardem

Un cop feta i freda la base del  pastís la banyem en cafè ( he posat una tassa) i amb licor ( a la recepta posava amaretto però  ni tan sols sé que és , jeje, he posat una mica de wisqui que tenim d'una ampolla de fa la tira d'anys...)

I l'he muntat en dos pisos : una mica de la barreja de mascarpone al mig, una mica de nata per sobre , amb un polsim de cacau en pols ....






Ha quedat força bo !! a més a més, com heu vist és súper fàcil de fer !


I a vosaltres : us agrada el tiramisú? 




diumenge, 31 de maig de 2015

Excursió recomanada: el Tossal de la Baltasana



Havíem decidit que avui faríem una excursió que ens havia recomanat el padrinet Jordi , el Tossal de la Baltasana, en terra de Prades.

He de dir que ni per al David ni per a mi era un bon dia per a fer-ho ... quina nit més fotuda! el pobre David s'ha queixat un munt d'estona i això no és normal en ell, a més no ens sabia dir perquè. Finalment ens ha dit que tenia mal de cap i li hem donat una mica de paracetamol, perquè ja portava un parell d'hores d'aquella manera, tot i així ha continuat queixant-se, pobret. I jo, com no, m'he desvetllat des del primer moment i crec que devien ser les 5 de la matinada quan he aconseguit adormir-me. 

O sigui, que jo " destrosailla" , però endavant, tot i que sabia que no podria caminar com d'altres vegades, que no és que sigui precisament el Lillian Jornet, però xino-xano vaig fent.

Hem arribat  Prades i allà hem deixat el cotxe, en l'aparcament que hi ha tot just entrar al poble . Des d'allà hem seguit les instruccions d'un magnífic blocaire, al que li tornem a donar les gràcies des d'aquí , perquè sempre ens són d'una gran ajuda. Les podeu consultar en el seu bloc: http://conlosnenesacuestas.blogspot.com.es/ i el del Tossal, en concret aquí : 



La cima del Tossal de la Baltasana hace de límite entre las comarcas del Baix Camp y la Conca de Barberà, convirtiéndose de ese modo en el techo de ambas. La excursión es muy bonita e ideal para hacer con niños. Si hemos llegado temprano a Prades, la ruta no dura más de tres horas, podemos comer en alguno de los restaurantes del pueblo y aprovechar para visitarlo, porque merece la pena.

L'excursió ja comença en un bosquet preciós, roures, pins que ens donen ombreta tot i que no fa massa sol.






Anem seguint les marques del GR i descobrint-les entre enormes roques, arbres ... és un bon exercici de motivació quan costa caminar, jeje. a veure qui és el primer que en troba la següent !!




Petits tresors diferents ... hem trobat pedres que encara no teníem : plenes de vetes , brillants, de formes  gairebé esfèriques .. com no podia ser d'un altra manera ja en tenim unes quantes  a casa !!




Si estem atents al que ens envolta encara en descobrim més de tresors ... se'n aguditzen els sentits, al vista, la oïda ... trobem papallones ! 





N'hem trobat una que, pobreta, ja es devia estar morint, perquè fins i tot s'ha deixat agafar ... això ens ha permès observar-la , sentir les seves ales , veure els seus moviments ...




També hem anat fixant-nos en la quantitat de diferents verds que hi ha al nostre entorn !! Tinc pensada una activitat respecte a això per quan arribem a casa, però millor un altre dia ....




El camí és maquíssim ... continuem seguint les fites i marques del GR, i d'altres de color verd que també anem trobant. Com veieu és un espai protegit , una destacada roureda del roure reboll. , que pel que sembla no hi han gaires a Catalunya. 



El dia, tot i que no havia previsions de pluja , comença a ennuvolar-se. Queda poc per arribar al Tossal, però decidim quedar-nos a dinar una mica resguardats del vent que bufa. 






Entrepans, fruita i vistes meravelloses !!





Arribats a aquest punt tot ha començat a canviar... la muntanya ja se sap ... Han començat a caure gotes i hem decidit fer el camí de tornada ... 

A mi m'agrada caminar sota la pluja, molt.  però avui, suposo que per no haver dormit, estava gelada i tenia ganes d'arribar al cotxe. Ha començat a ploure de valent i fins i tot ens ha pedregat!! Tota una aventura!!!


Això és el que ens esperava a dalt :




Això de tornada:




I aquest és el recorregut sencer 





Hem acabat ben xops ja que ben bé hem estat una mitja hora, o més , sota la pluja . No hem pogut acabar  l'excursió , però queda pendent per un altre dia ,  a veure si a més a més, algú s'apunta , que és molt bonica.

Bon inici de setmana !!



divendres, 29 de maig de 2015

Nous colors als ajuntaments: i ara què, mcs?





He de dir que he viscut diferents emocions aquests darrers dies ... suposo que com una bona part de vosaltres .

El mateix dia 24M estava un xic nerviosa  fruit de la expectativa davant el que podria o no passar. 

No m'agraden les majories absolutes, ja ho vaig comentar en el seu moment. Els nous moviments socials que han anat derivant a formes polítiques concretes em fan sentir més motivada i renovada, penso que val la pena recolzar-los. També ho vaig comentar fa un temps.

Ara, per fi, els ajuntaments han començat a tenir més colors , el de Lleida ha passat de tres a set. Està prou bé. Potser canviarà poca cosa, però és un començament. Quelcom  - més esperit crític ?- es mou entre la ciutadania, esperem que es vagi contagiant.


Estic contenta doncs, no del tot satisfeta,  però contenta .

Aquests darrers dies però m' envaeix  la decepció o més ben dit, una mena d'astorament davant del què està passant a nivell mediàtic ... si més no a la televisió. Penso que el que ha succeït és prou important com per a fer una lectura profunda, que interpreti la necessitat que sent i ha manifestat democràticament la població de noves formes de govern, més justes i solidàries, amb fonaments socials i no econòmics , potser fins i tot, un mini-canvi  ( en una part de la població) en la concepció de la pròpia dignitat com a ciutadà/na que l'ha fet plantejar-se bé el seu vot , sentint-se part imprescindible del motor democràtic .

I ... què em trobo als mcs ? una contínua i lacònica dissertació sobre el què ha dit l'Espe ( sí, que ja ho se, és per posar-se les mans al cap, però amb una vegada jo ja en tinc prou) , el que no ha dit en Mariano , les malcarades públiques que hi ha entre els barons del PP, les trucades telefòniques entre el Pedro i el Pablo ( i no parlen precisament dels Picapiedra) ... i un cop acaben ... tornen a començar!


N'estic decebuda . I molt. Senyors i senyores " periodistes" de la tv , pública i privada : on queda l'anàlisi - interessantíssim- sobre la situació actual, on estan els debats sobre les noves propostes socials, econòmiques, de gestió, de transparència total ? Crec que les noves opcions, nascudes de la mateixa ciutadania, que han anat guanyant escons de manera taxativa , tenen una gran feina de reflexió i estudi al darrera , acurada i  ben fonamentada des de l'experiència en d'altres paisos , feta per grans professionals convençuts de que el canvi és possible.

Aquest hauria de ser un gran moment per a obrir el debat a tota la ciutadania , per a crear un discurs social al respecte, tot informant, debatent, aprofundint en aquestes propostes, fent-les arribar a la gent per generar confiança, diàleg, reflexió ... No ens calen politòlegs il·lustres ni economistes de rellevància mundial per a fer-ho, simplement cal establir els espais necessaris i els interlocutors/res que arribin a la població per parlar-ne amb més serietat del que s'està fent , que sincerament, penso que és ben poc, ratllant   "l'amarillisme" . No entenc com, d'una professió apassionant com és el periodisme, no surten explícitament aquests debats, oferint i aprofitant l'oportunitat de reflexionar-hi i analitzar plegats la situació: és que no els hi sembla prou significativa, és que no senten la necessitat de incidir en la població, si més no, per a que es plantegin que les coses realment poden canviar si així ho volem i ho manifestem? És que no volen aplaudir els nous colors de la democràcia i sobretot d'aquella nascuda des del carrer?


El que he dit: contenta, decebuda , enfadada, il·lusionada ... una bona barreja de sentiments i emocions que  em demostren que les  darreres eleccions no m'han deixat gens indiferent. I a vosaltres?

Alguna cosa s'està movent positivament. Felicitem-nos-hi !!!


Bon cap de setmana !!!





diumenge, 24 de maig de 2015

Ha nascut un poltre !



Ja n'estàvem pendents .... Una euga d'uns amics del papa havia de tenir un poltre en pocs dies. Un divendres a migdia rebo la trucada ... ja l'ha tingut !! 

Llavors vaig trucar ràpidament a la Montse. Tenia la intuïció que la idea li encantaria ja que a l'Isaac li agraden molt els cavalls: vols que hi anem ? síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii. 

Al cap de poques hores, en marxa cap a Linyola !Tots dos peques ,  emocionadíssims. I nosaltres també.

Va ser veure'ls i l'Isaac llançar-s'hi a sobre , al David li va costar 30 segons més, jeje.






Feia unes hores que havia nascut ... els nens es meravellaven que ja  pogués caminar i es sostingués de peu com si res, i això ens va donar peu a parlar sobre la maduració dels animals en néixer tot comparant-ho amb la nostra .







Veient-lo de peu pensaven que també menjaria com un gran ... no, no ... només lleteta ! 


la mare és molt mansa i en tot moment ha permès que ens atanséssim , l' acaronéssim ...




El terra encara estava brut amb sang ... i vam poder parlar del perquè,la curiositat dels infants per aprendre fa que tot es pugui parlar, preguntar, qüestionar  amb total naturalitat , i això tant a la Montse com a mi, ens agrada molt, i tenim unes converses maquíssimes tots quatre.










Una mica de menjar per la mare, que l'hem de cuidar !!






També hem tingut una estona per acaronar la resta de cavalls...






Quina sort tenim !!! sempre ho dic, però és que crec que som uns privilegiats, de veritat, per poder gaudir d'aquestes experiències tant a prop de casa , de manera senzilla,   amb amics, amb temps ...






Com que a tots dos  ( són " tal para cual" ) els agraden tant els cavalls hem decidit apuntar-los aquest estiu a unes estades al matí a l'hípica de Linyola, que per preus força raonables, ofereixen classes d'equitació, aprendre a cuidar els cavalls, jocs ,activitats ... així què, durant uns dies seran uns petits genets !!! estan contentíssims ...


Ara estem quadrant activitats, vacances, excursions i estades ... encara tinc el rau rau de les colònies del David , tot i que ell, emocionat , ens pregunta cada dia per elles, quan aniré els set dies? 
Que voleu que us digui, que ja m'enyoro només preguntar-ho .
 Jo he buscat , però encara no he trobat la meva " alternativa" , són males dates i pocs dies per a qualsevol experiència com la que volia fer .



Però vaja, que ja comencem a pensar en l'estiu....  i vosaltres ?  a nosaltres ens agradaria algun viatget malgrat la calor ... 

Bon inici de setmana !!