dissabte, 27 de juliol del 2013

La capsa de sumar (DIY)



Feia molt que havia vist en diferents blocs  activitats i enginys força atractius per introduir la suma en infants petits. Uns quants presentaven " artilugis" que anomenaven capses o màquines de la suma  per tal de fer-ho atractiu i des del joc . Doncs bé, aquest matí m'hi he posat i n'he fet una inspirada en aquelles idees, que sento molt no poder referenciar, però és que fa tant de temps que no recordo ni quins blocs eren.

Així ens ha quedat :






Com funciona i com l'hem fet ?

Vinga " vamos a ello" !

Una capsa  rectangular , cel:lo o cinta de pintor, cola calenta, cartolines, tubs de cartró , boletes de forexpan petites ... gaire bé tot material per reciclar.

He tallat la capsa de la manera que us ensenyo , li he donat forma plegant-la i enganxant-la amb la cinta de pintor, que quedés ben forta .




A la part del darrera li he posat un tros de cartró de manera que fes una petita baixada, com un rascaculs vaja. No se si m'explico gaire bé....

L'he folrat amb paper adhesiu del que teniem per casa ( el mateix que el del coet , jeej)





 He tallat els tubs i els he col·locat d'aquesta manera : si?


Després amb cartolina ondulada he fet uns petits tubets amb un nombre cadascun  1,2, 3 amb el fons de color vermell, 1,2,3 amb el fons de color blanc, 2,3,4,5,6 amb el fons de color groc.. I ... perquè ?




Un dels tubs ( que he enganxat amb cola calenta a la capsa i amb molt de cel·lo)  va folrat de color vermell , l'altre de color blanc, el tercer afegit a la part del davant de la capsa és meitat i meitat ( ha donat la casualitat que tenia a casa aquests colors, i ja m'ha anat bé !).

Dins del tubet vermell posarem les boletes de color vermell .i dins el blanc les blanques . En tenim 3 de cada.  M'estimo més començar per poqueta cosa i anar augmentant . Així també vetllem el control d'error , el màxim de boletes com ens marca el tub de cada color.

Primer de tot triem quantes volem posar-hi .

Després comptem totes les que han caigut a dins la capsa.
El resultat el posem en el tub bicolor amb els nums. de color groc .




He posat uns de color vermell i 1 de color blanc. Compto. Quantes en tinc en total ? 2 ! Doncs ho marco.





Hem anat provant a veure si la capsa " funciona " bé . ;-) .

A veure : poso tres vermelles i tres blanques ...




Compto el total i en surten ... sis!!





Més endavant, un cop assumit el concepte de la suma o addicció  ,  introduiré el signe "+" que ,de moment,  pel David només és una creu i ja està (el posaré on us marco en color blau a la foto ). Penso que és millor saber que és el " que passa" i després donar-li el nom. 


Hem fet un altra variació : Primer ha posat un 2 vermell i, en comptes de posar-hi el nombre de coletes blanc ha posat un 4 groc.   Ah, doncs vinga, a veure què passa?

Tenim 2 boletes vermelles. I cap de blanca, però n'hi hauria d'haver 4. Quantes en falten ? Això ha costat una mica més, sobretot perquè ja havia perdut l'atenció en l'activitat en sí i volia posar totes les boletes pels tubs . Però trobo que és una variació interessant de treballar.

Aprenem a sumar des del joc , de manera significativa, sensorial ,  individualitzada . L'estil Montessori continua inspirant-nos. Quan vulguem hi tornarem , ja m'ha demanat que volia provar nombres més alts , a veure com anirà, que costarà més de comptar , jejej.


Bon cap de setmana !!







dimecres, 24 de juliol del 2013

Pedres creatives al balcó



Aquesta tarda ha estat creativa , a més a més , per fi hem pogut estrenar el nostre espai exterior ! 
Fa una setmana va caure un  aiguat increïble a la nostra ciutat ( 78 litres per m3, toma ya!) i amb pedregada! (granizo) . Se'ns va anegar el pàrking amb més d'un pam d'aigua, va petar el clavegueram ...Tota una aventura vaja. ... Total, que un cop havíem preparat bé el nostre petit espai, ho vam haver de tornar a muntar, de netejar , etc.. I com que fa un temps horrible i ha anat plovent a miques, fent ventades ...no podíem estrenar-lo  ...Però  avui tot s'ha conjurat per a que poguéssim fer l'estrena !


I, què hem fet? Feia dies que el David volia utilitzar la purpurina, però dins de casa va ser un petit desastre (vaja, que crec que d' aquí 10 anys encara en recollirem de purpurina , perquè va caure un potet  a terra ) .  També deia que volia fer pedres màgiques ... ho podem ajuntar? 



Hem agafat pedres de la nostra super col·lecció, recollides d'alguna de les nostres excursions al bosc.
Primer els hi hem donat una capa de cola barrejada amb aigua i tot seguit .... purpurina de diferents colors ! Entre nosaltres ... he hagut de tapar per dins amb mica amb cel·lo  els foradets   dels potets , perquè en sortia molta, molta, cosa que al David li encantava , però és que no calia, de veritat .
















Com podeu comprovar s'ho ha passat genial !! Ha triat ell els colors, però decantant-se pels pots més grans, que en rajava més quantitat 


























Un cop seques, els hi ha donat un toc amb guixos ....




L'anècdota :  ja he comentat en alguna ocasió que el David no té imaginació per a donar vida a  coses que no veu.  És  "cero patatero" en joc simbòlic . Algun dia faré una entrada perquè això em dóna molt que reflexionar . Doncs bé, me'l trobo mirant fixament les pedres tot seriot  , ha estat una bona estona . Què passa David bonic? mama... que no fan màgia !!! no fan res .... Ai mare, i ara que li dic ? Potser en un altre moment sí que en faran ... No li ha convençut la idea....



Mentre s'assecaven  hem agafat més pedres, d'aquelles planes que vam agafar en la nostra escapada a Roses . Fa dies que vaig veure una proposta al bloc " Els petits infants"   de la Magda que em va agradar molt (com a moltes de les que fa) . Es tractava d'exemples xulíssims per a pintar pedres. Aquí podeu trobar l'enllaç. N'hi havia un d'uns cotxes que em va semblar motivaria força al David ....

Vols fer cotxes amb les pedres ? síiiiiiiiiii

Doncs vinga, és el moment !


Ens preparem: pintura acrílica , pinzells, aigua ....

Ell ha triat els colors, les pedres ... únicament jo li anava canviant l'aigua del got , per a que no se li barregessin , que no li agrada gens  , i com que anava tan ràpid no donava a l'abast .




Triant els colors, obrint, posant-ho a la paleta, triant el pinzell  ... treball de psicomotricitat fina reeixit!




Les hem pintat per les dues bandes, així que hem hagut d'esperar a que estiguessin ben seques per a fer-ho .





Un cop pintades cal posar-los-hi les rodes ... amb què ho podem fer?
Provem amb taps , que en tenim molts?  Hem buscat parells iguals , ell ha triat quins volia amb cada pedra.






Aquí ve la meva part en exclusiva: he enganxat amb cola calenta els taps a les pedres, em semblava que era la manera més eficaç. Com que m'he cremat tantes vegades amb ella , no goso a que ho faci el David, que fa molt de mal.





Continuem ?  Hem tallat les finestres ( fetes amb etiquetes blanques ) i les hem enganxat a les pedres . Jo les he repassat amb rotulador negre . I així ens han quedat !!! Està entusiasmat amb els seus nous cotxes . 



Ara això sí, " han d'anar al taller ". M'ha demanat que els hi posi 4 taps- rodes  a cadascun , perquè no s'aguanten drets, que per alguna cosa els cotxes " de veritat ", tenen 4 rodes mama.  Val , ok, demà ho farem. 
Pensament lògico-matemàtic?  


Un cop més hem pogut gaudir de fer joguines nosaltres mateixos amb material reciclat i de la natura ...  i en un ambient distés, agradable, sense presses, al nostre ritme, sense normes -no en calen- sense tècniques ,  ... tot ha anat fluint amb naturalitat fins el final. Que bé !!

Crear amb les pròpies mans, amb recursos senzills a l'abast diari, reutilizar, reciclar ... tant de bo que, des del joc i la creativitat, esdevinguin una bona base dels valors en els que ens agradaria que el David pugui créixer i ser una personeta feliç, ara i en el futur. 


Una abraçada !




dilluns, 22 de juliol del 2013

Doncs sí, ja som a l'estiu !



Sense adonar-nos ja van passant els dies ...  i tot i que no en sóc conscient , anem fent cosetes vàries, al nostre ritme, quan volem i perquè volem ... Ja som de ple a l'estiu!! 














renovem les prestatgeries, també fetes en el seu moment,
amb taulons reutilitzats dels contenidors ....



Fins ara el David no tenia un llit propi i no tenim cap intenció de deixar de dormir plegats, però sí que volem donar-li l'oportunitat de que pugui triar on i com dormir .Així que, de viatge " relámpago "cap a Ikea Saragossa i a pel llit que ens agradava! . De moment és el seu nou espai de joc : el llit- castell!








I més cosetes de les que no tinc fotos , que la càmera ja ens està començant a fallar , però encara ens en queden moltes per fer.... Si no fos per les calorades d'aquestes terres, he de dir que m'encanta l'estiu!!! 
I a vosaltres?









dijous, 11 de juliol del 2013

De les escombraries a taula d'experimentació exterior




Feia molt temps  que volíem arreglar un dels balcons de casa  per a poder jugar-hi. L'inconvenient en la nostra terra són les temperatures extremes que tenim i no permeten massa que estem a fora , llàstima. Tot i així, per a aquells moments en que en podem gaudir hem creat un nou espai d'experimentació, pel qual ja tenim pensats diversos projectes .



Què volem fer ?: una taula gran i unes prestatgeries, que es puguin embrutar, mullar ... . Amb què ? teníem unes fustes que havíem agafat feia temps d'un contenidor, així que mans a l'obra!! Amb una idea al cap sobre com havia de ser , ja podem començar a tallar: 


Les portem cap a casa i comencem a encolar per muntar-la . Hem utilitzat cola de fuster , que és lenta però molt efectiva . 






Hem posat unes esquadres en la part posterior de la taula per a que s'aguanti més, tallades del mateix tauló . Reforcem les juntes amb més cola.




La deixem unes quantes hores fins que la cola comença a a estar seca i reforcem amb uns quants claus . Evidentment el David s'hi ha volgut afegir a col·laborar 

També ha volgut amenitzar l'activitat tocant un instrument
de percussió que fa anys vam portar de Guatemala

L'hem deixat assecar tota la nit abans de continuar posant-hi més claus.
La veritat és que posar els claus en el conglomerat costa molt, és duríssim ! S' hi han hagut d'esforçar per a fer-ho bé i que quedessin ben forts.




L'hem reforçat amb unes petites peces de ferro  unint els dos taulons 




Retocs finals amb el tornavís ...





Afegim les prestatgeries que hem fet amb uns altres taulons trobats i que hem tallat a mida , allà posarem els nostres experiments: quines ganes de veure´les plenes !!




I...... aquest és el resultat !!

TATXANNNNNN! 





Hem posat també  una pissarra blanca amb suro per  anar penjant els nostres descobriments i tot el que ens agradi .




Amb un petit armariet recuperat també de les escombraries hem fet un espai per a guardar diferents estris :maces per picar, raspalls, pinzells, agulles d'estendre , gomes, xinxetes, pipetes, gots i plats de plàstic  ...  també tenim ampolles amb oli, vinagre, alcohol, aigua oxigenada ( falta posar-los-hi el nom , però ho farem amb el David) , pulveritzadors, gerres ..


A les prestatgeries de la taula hi ha  les tisores, el pegament,  colors, embuts, potets amb farina, cafè, bicarbonat ... Tot a l'espera de ser utilitzat per a descobrir i experimentar coses noves i fascinants !!



Hem posat en capses pedres, petxines, castanyes, aglans , pinyes...totes trobades per nosaltres mateixos 





Teníem moltes ganes de poder tenir un espai com aquest , si el clima ho permet , passarem molts bons moments aquí. Ja tinc apuntats unes quantes propostes xulíssimes que he anat recopilant d'alguns dels vostres blocs, de llibres de ciència per a petits ....  Poc a poc anirem afegint més coses, ja en tinc unes quantes de preparades ...

També n'estem molt satisfets pel treball fet i per la filosofia que l'acompanya, tant a nivell pedagògic com de reciclar i reutilitzar, donar nova vida a allò que un altra persona no vol. 
El fet que el David col·labori és una gran cosa, a banda que li agrada molt, el poder veure la transformació, l'esforç que requereix fer-ho, l' esperar el temps que cal per a que s'assequi tot, el fer el disseny, etc, etc, és molt positiu , una immersió de vida pràctica montessoriana carregada de creativitat .


Ja tinc ganes de començar i poder-vos-ho ensenyar !!!







divendres, 5 de juliol del 2013

"Cooperativa Roba amiga ": reduir, reutilitzar, reciclar




Què en fem de la roba que ja no utilitzem ?
On comprem la que necessitem ?
Perquè ?


Segur que us " sonaran" els contenidors de color taronja que trobem en moltes de les nostres ciutats i pobles. En ells es recull roba usada ... però què és el que hi ha al darrera d'aquesta gran  iniciativa ?

Doncs un projecte molt important que a més de donar-li un altre us a la roba , ofereix la possibilitat de donar feina a persones en risc d'exclusió, de plantejar un altre model de consum ,el de segona mà, de treballar de manera concreta i real pel medi ambient . Per un altre modus de vida, en definitiva, més sostenible, just, ecològic ... qui s'apunta? 









Qui la formen : El consorci d'entitats de la Cooperativa Roba Amiga està format en l'actualitat per les següents empreses d'inserció: Formació i Treball, ADAD-L'Encant, Solidança, Troballes i Recibaix, i té per objectiu modernitzar el sector en termes d'eficiència i rendibilitat, fent el procés de gestió de la roba de segona mà a Catalunya més eficient, per reduir al màxim els residus tèxtils a través d'un model que promogui la inserció de persones en situació o amb risc d'exclusió social.

  • Quin objectiu i model segueixen ? El model Roba Amiga de gestió dels residus tèxtils es basa en les 3R:

  • Reduir Cal procurar reduir el volum de productes que consumim. Moltes vegades adquirim coses que no són necessàries només per l'afany de comprar. No pensem que per la seva fabricació es necessiten matèries primeres que no podem malbaratar com el petroli o l'aigua. També cal tenir en compte l'enorme quantitat d' escombraries que es genera per l'excés d'embolcalls en moltes coses de les que comprem. Així doncs, redueix ...

    Reutilitzar Es tracta de reutilitzar el major nombre possible d'objectes per tal de produir menys escombraries i gastar el mínim possible de recursos a fabricar-ne de nous. Pots reutilitzar ...

  • Reciclar Consisteix en fabricar nous productes utilitzant materials obtinguts d'altres vells. Si no és possible reduir el consum d'alguna cosa ni reutilitzar intenta que almenys sigui reciclable.


  • Què en fem de la roba?
La recollim, la seleccionem, l'etiquetem i la venem a les nostres botigues de segona mà a preus molt assequibles. Si no es pot reutilitzar,  en fem draps per a la indústria , reciclem els teixits ....



Tot aquest treball el fan persones en situació de risc social i
així els ajudem en la seva inserció sociolaboral.

Comptem amb magatzems reguladors repartits per diverses comarques catalanes on  comença la feina de triatge.



La roba té 4 destins diferenciats:


Botigues Roba Amiga, on es ven roba de segona mà, de molt bona qualitat.
Exportació a països del tercer món, creant llocs de treball i enfortint les economies locals.
Producció de drap per a la indústria.
Reciclatge per a l'elaboració de borres i filatures destinats a les indústries tèxtils i altres.


La venda al detall de roba de segona mà és una de les estratègies clau de la cooperativa i permet el finançament i la sostenibilitat econòmica de l'acció social i mediambiental de l'entitat. A més, a més, ofereix un contacte directe i estable amb la població, i suposa, pel personal dels establiments, una bona oportunitat de formació i d'adquisició d'experiència laboral.
Les botigues Roba Amiga ofereixen roba de qualitat amb una bona relació qualitat-preu dintre del mercat català, una nova oportunitat per als consumidors d'adquirir roba de qualitat a un baix cost. 



    • El contenidor taronja
      Per a la recollida del residu tèxtil, el contenidor és l'element clau. 
      Per això la Cooperativa Roba Amiga intenta ubicar el màxim nombre de contenidors. A dia d'avui hi ha més de 1.500 contenidors repartits per tot el territori català.

      El contenidor de Roba Amiga és fàcilment reconeixible gràcies el seu color taronja. El disseny dels contenidors taronges ha estat pensat per una bona funcionalitat i seguint criteris d'Ecodesign.



      Aquí podeu trobar el mapa interactiu amb les botigues i els contenidors  de la cooperativa. Us dirà on són les ubicacions més a prop de casa vostra .










      Veieu tot el que hi ha al darrera del contenidor taronja ? Us ho imaginàveu?
      Doncs si no ho coneixíeu us convido a donar un tomb per la seva web, crec que us agradarà la seva proposta. Val la pena col·laborar-hi !


dimecres, 3 de juliol del 2013

Educació respectuosa , Rebeca Wild (llibres gratuïts en pdf )




Una entrada ràpida per a dir-vos que he trobat aquests links de llibres sobre educació respectuosa de la Rebeca Wild, a més a més són gratuïts , es poden descarregar en pdf. Jo ja he començat a llegir-los :



Bibliografia bàsica. Rebeca Wild, va fundar a Equador, junt amb el seu marit Mauricio Wild, el projecte escolar Pestalozzi 1977 i més tard el projecte col·lectiu León Dormido, projecte de convivència comunitària que intenta construir un mode d'organització social al marge de la competitivitat que implica la transformació des mitjans de subsistència i aposta per un mode de vida autònom i col·lectivitzat, fonamentat en el desenvolupament de l'individu a partir del profund respecte cap a si mateix i cap als altres.



Aquests llibres són una invitació el nostre creixement, ens permet revisar les nostres pràctiques, actituds, maneres de comunicar-nos, d'acompanyar i relacionar-nos, qüestionar els nostres hàbits i descobrir que infants  i grans  podem créixer plegats .




EDUCAR PARA SER, Rebeca Wild:


Educar para Ser. No tardamos mucho en darnos cuenta de que, si se quiere que un niño se desarrolle según su ley interior, toda evolución está relacionada con necesidades que deben ser satisfechas. La "escuela activa" valora el cuidado sistemático de procesos de aprendizaje capaces de renovarse.Fruto de un innovador proyecto educativo, vivido en el seno de la familia y de la comunidad "Educar para ser" explica a padres y maestros cómo crear un ambiente en el que los niños crezcan llenos de curiosidad y seguros de sí mismos y de su entorno.

Al permitirles que experimenten el mundo y lo transformen de un modo que tenga sentido para ellos, el adulto se compromete a un aprendizaje continuo y adaptable a las necesidades de los niños para satisfacerlas en la medida de lo posible.

Font: aquí 







Libertad y límites, amor y respeto , Rebeca Wild:




En Libertad y límites. Amor y respeto Rebeca Wild nos ofrece una clave esencial para los padres. Los límites no definen el ser del otro, sino, por el contrario, sirven para mantener el entorno relajado, de manera que todos, niños y adultos, se sientan cómodos en él, vivan nuevas experiencias gracias a la toma de decisiones personales y aprendan a diferenciar entre necesidades auténticas y sustitutivas.

"Cuando hablo por primera vez con alguien sobre el tema de una «educación libre », es lo más común que enseguida surjan objeciones más o menos apasionadas sobre la «necesidad de límites». Pero las preguntas sobre este tema tampoco disminuyen cuando los padres o cuidadores se aventuran a dar sus propios pasos hacia un trato respetuoso con los niños. Más bien al contrario: En sinnúmero de situaciones nuevas y en cada nueva etapa de desarrollo asoman también nuevas dudas e incertidumbres.

Para nosotros –adultos que a menudo hemos sido educados y restringidos por límites– no es fácil comprender que en realidad los límites pueden tener la función de definir un espacio en el cual se puede actuar con independencia y libertad y en el cual se pueda dar un verdadero desarrollo humano. Pero en la medida en que logramos hacer esta distinción, nos damos cuenta de que los límites no definen el ser del otro, sino –por el contrario– sirven para mantener el entorno relajado, de manera que todos –niños y adultos– se sientan cómodos en él, vivan nuevas experiencias gracias a la toma de decisiones personales y aprendan a diferenciar entre necesidades auténticas y sustitutivas”. Rebeca Wild


Font : aquí 




Calidad de vida: educación y respeto para el crecimiento interior de niños y adolescentes



Calidad de vida. Como todo en la vida, los principios son tan pequeños que apenas son visibles a simple vista. Requieren de un tiempo hasta que adoptan formas visibles. No obstante lo que está vivo crece en condiciones favorables y se abre camino incluso en circunstancias adversas.

Rebeca Wild expone en Calidad de vida un enfoque pedagógico innovador fruto de la propia experiencia, dentro de un marco teorico que refiere a autores como Montessori, Piaget, Ditfruth o Maturana, entre otros.
El método educativo "no-directivo" fue creado por el matrimonio Wild en la Pesta, Ecuador en 1977 y la primera generación de niños que ha pasado por allí ya es adulta y ejemplo elocuente del éxito del proyecto.
Su espíritu pedagógico es el de contribuir a un cambio de conciencia en el trato con los niños al abogar por una educación que les permite evolucionar en correspondencia con su verdadera naturaleza humana y experimentar lo que la autora llama "calidad de vida".
"Nadie nos puede dar calidad de vida. Anhelarla es sólo el principio. Ahora bien, nosotros nos la podemos procurar paso a paso". Rebeca Wild.



Font: aquí 





Espero que també us agradin !!







dilluns, 1 de juliol del 2013

Geometria i matemàtiques al Museu de Lleida




El Museu Diocesà i Comarcal de Lleida organitza unes visites familiars temàtiques que estan molt bé. A més a més estan dividides per grups d'edat dels infants , així que les dinàmiques estan molt ben adaptades , sensorials, significatives ... tot i que els temes no són específicament per a infants,cerquen la manera de fer les visites el més entenedores i engrescadores possible.

Aquesta  vegada hem fet la visita sota el tema " Música, geometria i matemàtiques , una aproximació als pitagòrics" . Guau quin nom, eh? Us expliquem què és el que hem fet.

Un cop més ens ha acompanyat el Miquel ( tant ell com la Mariona, l'altra guia que hem tingut ho fan molt bé). , el primer que ens han fet ha estat posar-nos una etiqueta amb el nostre nom. Aquest detall m'agrada molt, ja que el guia s'adreça a la gent  de manera personalitzada i fa la visita més agradable, més propera , més " de casa".


Peques i grans ben atents a totes les explicacions 
Han tornat a disfressar els peques, aquest cop eren " pitagòrics" , estudiosos a l'antiga Grècia, de les matemàtiques i de la música , que, per distingir.-se entre ells portaven un estel de David al palmell de la mà. En Miquel ens en ha dibuixat un .
Després hem anat a la sala de tallers i hem començat per una introducció al que anàvem a descobrir : música, geometria i matemàtiques en les obres d'art   del Museu.
Per a fer-ho hem vist primer de tot un petit vídeo  que ens ha agradat molt  : Donald en el pais de las matemáticas, introduint-nos així a què feien els pitagòrics, com van descobrir la relació entre les mates i la música ... Us el recomano !










També ens en ha parlat de les formes geomètriques i, tot seguit, hem pogut comprovar des del joc com es construeixen diferents coses  amb els triangles, els rectangles , els quadrats : cases, ponts, espais de trobada...










A cada infant els hi han donat  una petita bossa plena de formes fetes en cartolina : quadrats, cercles, ovals, estels ...  ara es tracta d'anar pel Museu descobrint-les !!



 El David ha estat super atent a tot, ens ha sorprès ja que ha arribat força adormit i sense massa ganes de res, però després del vídeo i la proposta s'ha engrescat com el primer.




Anàvem mirant diferents obres d'art , en Miquel ens feia una petita introducció i després ens preguntava quines formes hi veiem , un cop les podíem identificar , ens explicava el perquè d'elles.


N'hi ha per tot arreu !!!




El David no ha deixat de treure-les i posar-les a dins, tot mirant al seu voltant, anant més enllà del què preguntava el Miquel, trobant-les per ell sol , mostrant molt d'interès i molt participatiu , ha estat tota l'estona movent-se de manera autònoma ,sense preocupar-se on érem nosaltres, sense demanar ajuda, però seguint les propostes del guia  ...  La veritat és que és la vegada que el recordo més participatiu ja que d'altres s'ha despistat més, s'ha avorrit abans, ha demanat que l'agaféssim en braços. Avui no ho ha necessitat !




Fins i tot , sense que el Miquel ho demanés, s'aixecava per a comprovar les formes que anàvem descobrint...  en aquest cas per exemple, la Mare de Déu dins una mandorla ( sí, sí, jo no havia ni  sentit mai aquest nom , admeto al meva incultura ) , que és la intersecció de dos cercles, tot significant la divinitat, la perfecció, la unió entre el diví i la humanitat .... El  David però ha dit que la imatge estava dins d'un oval , la veritat és que les dues formes s'hi assemblen !.




Les formes, combinades entre sí, ens permeten construir-ne de noves !!




Ben atents !!! i al davant de tot ,jeje. Jo crec que ho porta als gens, la meva mare també ho feia sempre, en totes les visites culturals a les que anava ( que eren unes quantes) , ella al costat del guia, per a no perdre's cap detall.




Tot , tot i tot és digne de ser descobert i admirat . I mira que jo no sóc gaire de museus ....






Ens hem endut a casa la bossa de les formes , ha estat tot un èxit !! les plastificarem i en farem de noves. Ha estat tota la setmana jugant amb elles, descobrint les formes que hi ha per casa i comprovant-les , tot un delit, així que ho aprofitarem !! farem alguns sortides per descobrir quines formes hi ha al nostre voltant, segur que en trobem moltes : senyals de trànsit , cartells, fulles d'arbre, pedres, flors.... no s'acaben mai!


Un cop més penso que el més important no ha estat si hem aprés noves paraules o significats, si no l'experiència de descobrir, d'observar, d'escoltar, de fer-ho en grup , coses noves i diferents a les que estem acostumats. Fer-ho des del joc, des de l'aprenentatge significatiu ens educa molt més enllà, ens permet gaudir i desenvolupar les nostres capacitats , admirar el què ens envolta , fer-nos preguntes, formular hipòtesi., relacionar  conceptes i esdeveniments .. convertir-nos , en definitiva, en petits antropòlegs !!


Bon inici de setmana a tothom !!!