dilluns, 15 de setembre del 2014

Dolor i tendresa de matinada : la malaltia



Fa 4 anys que em van diagnosticar la malaltia, una artritis reumatoide en un grau sever . Una malaltia autoinmune, sense cura, però que es pot intentar que vagi més lenta.   Des de llavors el dolor m'acompanya sempre , més o menys intens. Pel que fa al dia a dia no puc obrir una ampolla, tallar una llesca de pa, pelar una patata , posar-li les sabates al David, escriure més de breus minuts en bolígraf .. el dolor m'ho impedeix .Anar en bici és una petita tortura per les meves mans, braços, espatlles , tot i que me'n deleixo per sortir a fer passejades amb el papa i el David. Molts dies jo m'he de quedar a casa mentre ells dos surten, o bé van al teatre, al parc, a fer qualsevol activitat. No vull que la malaltia ens condicioni a tots , no té cap sentit . 


A finals d'agost vaig tenir un brot molt fort , feia temps que no em passava. Durant el dia ja anava sentint el dolor a totes les articulacions, com a prevenció, al vespre vaig doblar la meva medicació habitual. Malgrat això el dolor es va disparar . La sensació és intensa, sembla que tingui claus roents en les mans, en els dits, els colzes, els genolls i turmells. Un dolor que crema , que em diu que es destrueix la pròpia articulació. S'irradia a tot el cos, a la pell, als músculs, com si tingués milers de petits vidres clavats en ells. Fa mal al respirar, en repòs i en moviment. Només hi ha dolor.
La medicació pal·lia en ocasions, però també porta les nàusees i vòmits, i més cansament encara  .







I va arribar la nit ,  l' anar a dormir , i com d'altres , en les que ningú no em pot ni tocar. Les nits que habitualment estan plenes d'abraçades i jocs i el dolor és suportable . Les abraçades i carícies hi són , però expressades en paraules. El David ho sap , ho accepta malgrat no entén que la mama tingui una pupa que no es veu. És que ni jo ho entenc. Llavors , em desplaço al llit del David, al tocar del nostre, per a evitar qualsevol contacte, però  és que fins i tot el llençol sobre la pell és dolorós .  
Les nits així es fan llargues , tot i que són moltes les que no puc dormir per aquest motiu  , però aquella era de les més doloroses . Tant n'era que notava com les llàgrimes m'anaven sortint sense que res hi pogués fer : de dolor, de tristesa, d'impotència ... 

Pensava, com sempre penso, que sóc afortunada per viure en una part del món en que m'han pogut diagnosticar, em podem tractar , pal·liar el dolor.  Sempre em ve al cap la mateixa imatge, com a símbol de totes aquelles persones, milers i milers , que no poden tenir el que jo sí tinc: de la meva segona estada a l'India , a Tebongree , en la selva, al 2001 . Una dona en la seva cabana de bambú, estirada a terra , plena de dolor. Una zona sense metges, sense assistència sanitària de cap tipus,sense hospitals ni clíniques . Només xamans que evidentment no poden guarir ni pal·liar un mal com el seu  i que  a més es manifestaven en contra , condicionant els malalts, de la petita assistència que les missioneres podien donar, com una mica de paracetamol, o sèrum per casos de deshidratació. Aquella dona amb la que vam estar compartint una estona, que es va incorporar breus minuts per acollir-nos amb un somriure, que no és ni conscient dels seus drets ni de que existeixen els mitjans necessaris per a pal·liar el seu dolor, per a guarir malalties i per a prevenir-les, ella és per a mi un referent. Maleïts governants que giren la seva mirada davant d' ella . i de tant patiment arreu del món. 


Però aquella nit el dolor ho ocupava tot , perquè era tan intens que no podia ni sentir els meus propis pensaments. I no ha estat l'única ni serà la darrera., això ja ho se.

Durant la nit però també hi va haver un brot de tendresa: el David, ben adormit va començar a riure , tot recordant ,segurament , quelcom divertit que havia viscut . La foscor es va omplir de les seves riallades i em van fer somriure . 
Unes hores després,encara dormit, va cridar: mama, mama . Li vaig contestar suaument , sabent que, per qualsevol cosa se'n hauria de fer càrrec el Ramon. Què David ? Mama, t'estimo molt, moltíssim. Paraules amb les que ens en anem a dormir i ens aixequem cada dia .  Jo també t'estimo molt David, la seva resposta : gràcies mama. Paraules de tendresa, com un senyal de tot el que és important en la meva vida . 


Obra "Tendresa" de l'increïble i entranyable
company Amadeu Bonet i Boldú


Els dies posteriors tampoc no han estat  fàcils. La malaltia va avançant , cada vegada em costa més tancar les mans i veig com no puc mantenir els braços  estirats i rectes  ja que em fan mal . Tot  això condiciona la meva vida, els meus projectes, les meves relacions, activitats , tot allò en el que m'agradaria implicar-me i se que potser en un futur no podré.  Vaig haver de deixar la carrera de psicologia a la  UOC , farà un any i mig, pels brots de dolor que no em permetien estudiar, ja que moltes vegades el mateix agafar el ratolí de l'ordinador em fa mal, a banda de la pèrdua progressiva de visió associada a la malaltia. . El Ramon va haver de canviar el seu horari per portar el David a cole al matí, ja que hi ha molts cops que a primera hora no puc ni caminar, un cop aixecada del llit.

Em van dir que hauria de tornar a aprendre  a escriure, a obrir ampolles, a moure les meves mans i resta d'articulacions  per pal·liar l'efecte de la malaltia. . Segurament ja ha arribat el moment de la teràpia ocupacional com a prevenció i tractaments més agressius en la medicació. .



Però continuo volent omplir la meva vida de sentit, per a mi, per la meva família, pels meus ideals, pels altres .... 


I avui, després de tot aquest temps, ho comparteixo aquí, perquè també forma part de la meva vida, Perquè el brot de l'altre dia potser va ser un toc d'atenció en prendre més mesures i més consciència.

Perquè no vull sentir que amago res ni que demano compassió. De manera transparent, com vull que sigui aquest bloc, perquè els bons moments es comparteixen i la resta també, encara que he trigat en fer-ho , perquè que  alguns de vosaltres ja formeu part del petit cercle creat , del misteri de les relacions humanes que es donen en el món virtual i que mai m'hagués pensat que jo les podria viure així.



El dolor hi és, però se que hi ha un munt de coses positives en la meva vida : persones, sobretot el Ramon i el David, projectes, activitats, ... que em fan voler tenir una actitud de resiliència i tirar endavant, això sí, acceptant la situació, començant per explicar-ho aquí , potser fins i tot com una petita teràpia.
I també tot pensant en aquelles persones com les que vaig trobar a l'I ndia i a Guatemala, en tantes i tantes realitats del món que no tenen el que aquí tenim per l' egoisme d'uns quants ,per elles ,  cal continuar lluitant.  Com diu en Llach , " per això , malgrat la boira , cal caminar". I perquè tinc dret a queixar-me del dolor ( com diu un gran amic meu, quan algú et dóna un cop de peu , tens dret a la pataleta) , però de res més, ja que tinc el que necessito. 



Una abraçada a tothom ( això sí, avui fluixeta )



divendres, 12 de setembre del 2014

Nosaltres també hi érem!





En concret, tal i com vam explicar aquí , recolzant el Procés Constituent : volem un país independent sí, però basat en la justícia social i la igualtat de drets i oportunitats.

A l'igual que vaig fer l'any passat, novament: Gràcies !!!


Per la manifestació respectuosa, pacífica i festiva, però reivindicativa d'una part del poble català. 
Em sento i em sentiré sempre  orgullosa del nostre petit gran país i d'una ciutadania que , per sobre de tot, creu en la lliure expressió , el respecte cap als altres i el desig de democràcia .

Cap insult, cap aldarull, cap mena de violència .. ni de part d'uns ni dels altres.
Festa, complicitat , sentiment de pertinença  , somriures de satisfacció malgrat les hores al sol i el cansament, mirades d'orgull de pertànyer a un poble que es manifesta en pau  ...


Avui em quedo amb una de les meves cançons preferides, de fet, des de fa anys és el to de trucada del meu mòbil ( malgrat no l'utilitzo gaire, tot s'ha de dir ...)  :


Que no s'apagui la llum

de Feliu Ventura , cantada amb Lluís Llach. 





Gràcies a tots i totes !!!





dimecres, 10 de setembre del 2014

Coves, cascades, castells, cales ....



I un altra paraula que comença per "C" : Castellò i les terres de l'Ebre. . És d'on acabem de tornar, tot just fa unes hores. 


Us fem un petit recorregut per llocs on hem estat i que us recomanem :

Primer de tot , de camí cap allà: Les Coves de Benifallet: molt bé !!!! No us podem ensenyar fotos perquè està prohibit fer-ne , però podeu admirar-les al seu web i aquí . Valen la pena !!!  A més a més  la guia ens ho va explicar tot molt bé, érem només dues famílies amb nens petits: estalactites, estalagmites, extravagàncies, banderes .... El David no ha deixat de preguntar, mirar... no es podia tocar res i tots hem estat el màxim de respectuosos .

 Preciós !!!  

Coves de Benifallet



No podem entendre les nostres vacances sense la natura i si és possible, la tranquil·litat, així què el primer lloc que vam voler visitar, tot i que ens agafava una mica lluny va ser la cascada més alta d'Espanya , El Salto de la Novia o cascada del Brazal , al municipi de Navajas. 60 metres de caiguda d'aigua .







Remullades i petits gorgs ...







El papa ha estat l'home més feliç del món remullant-se sota la cascada .... la veritat és que impressiona .



 Al David també li ha encantat...




Estona de relax, de cuidar-nos , de gaudir de l'entorn i les seves possibilitats ...








Un altre indret : La Serra d'Irta. , situada entre Alcalà de Xivert, Sta. Margarida de Polpis i Penyíscola.
N'esperàvem més, tot s'ha de dir que passen per una època de força sequera i això fa que el paisatge sigui pobre i sense gaire ombra. D'altra banda ho hem trobat poc cuidat . Srs i Sres de la Generalitat valenciana : no hagués estat millor dedicar els diners públics a rehabilitar-la i acondicionar-la per a que la gent la pugui conèixer i gaudir, tot fent-la realment un espai protegit i ben cuidat? En comptes, per exemple, del famós  aeroport que de res ha servit?



Fugint de les platges de Penyíscola plenes de gent  , hem trobat un regal: una petita cala de còdols només  a nosaltres !! Aquesta sí és l'experiència de platja i mar que volem .




Dins el cercle, els meus homes nedant  a l'aventura ...




Tot i els núvols. hem pogut gaudir de la posta de sol, i veure com s'anava fent fosquet ...


Han trobat un eriçó, del que novament hem pogut aprendre coses noves: com es mouen, com mengen ... També han trobat un ampolla amb un peixet a dins !! evidentment els hem alliberat a tots dos.





Seguint dues propostes de la Serra , hem pogut fer d'exploradors i descobridors, ja que  pel mig del bosc arribem a diferents castells que estan en runes i ben abandonats. Torno a fer la crida  la Generalitat i la Diputació Valenciana : que en fan  dels indrets senzills i carregats d'història per la gent de les rodalies ? 

Un matí vam descobrir el de Sta Margarida de Pulpis 



Un estona de camí, que se'ns va fer llarg per la calor i la xafogor que feia ...




I un altre el castell de Xivert, antiga fortalesa templària. 





Hem descobert més indrets que ja us explicarem, per no fer més llarga aquesta entrada.



S'acaben les vacances i comença de nou el curs ... ple de projectes nous que anirem compartint des d'aquest espai.


Que tingueu una bona , pacífica i reivindicativa Diada !!!!




dimecres, 3 de setembre del 2014

Intercanvi de material escolar . Banc de temps de Lleida




L'Anna , des del Banc de temps de Lleida (una iniciativa que val molt la pena ,  un altre dia us ho explico amb més detall ) ens fa arribar aquesta bona, boníssima  proposta :







INTERCANVI DE MATERIAL ESCOLAR

Deixa el que no facis anar, 
emporta't el que necessitis 
(colors, estoig, llibretes, material fer fer esport o activitats extraescolars...)

Tothom hi és convidat. 
Fes-ho córrer!!


 Ens trobarem dissabte 6 de setembre de 10 a 13h. 
Al carrer  Pau Claris 12- 
Ateneu Popular de Ponent 



Foto de Banc De Temps Lleida.



Busqueu una estoneta per mirar-vos el web del Banc de temps , com funciona, que és ,ofertes, demandes... La seva filosofia, com la de molts i moltes de nosaltres , és la de poder crear alternatives a un món que es mou només per diners, oferint una possibilitat real , concreta , d'intercanviar serveis basant-se en l'aportació de temps dels sòcies i sòcies. 

En les seves paraules:

És un sistema d'intercanvi de serveis per serveis. Proposa l'avantatge de fomentar les relacions socials i la igualtat entre diferents estrats econòmics. En ell el temps de cada participant es valora per igual, tant si ell / ella és un principiant o un expert àmpliament capacitat i a més és una eina per revitalitzar la vida de la comunitat.

La salut de les comunitats depèn de la creença que les accions del present tenen gran significat per al futur. La més efectiva i eficient manera de construir capital social és generant reciprocitat d'una manera més àmplia. D'aquesta manera, la confiança i els compromisos cívics es reprodueixen automàticament.




De veritat, val molt la pena . Jo aviat m'hi faré sòcia. No me'n havia fet encara perquè pensava que no tenia res a oferir ni a aportar  , però tot mirant les demandes he vist que sí puc ajudar a algú en una cosa concreta.


En una propera entrada us ho explico !!!