diumenge, 31 de maig del 2015

Excursió recomanada: el Tossal de la Baltasana



Havíem decidit que avui faríem una excursió que ens havia recomanat el padrinet Jordi , el Tossal de la Baltasana, en terra de Prades.

He de dir que ni per al David ni per a mi era un bon dia per a fer-ho ... quina nit més fotuda! el pobre David s'ha queixat un munt d'estona i això no és normal en ell, a més no ens sabia dir perquè. Finalment ens ha dit que tenia mal de cap i li hem donat una mica de paracetamol, perquè ja portava un parell d'hores d'aquella manera, tot i així ha continuat queixant-se, pobret. I jo, com no, m'he desvetllat des del primer moment i crec que devien ser les 5 de la matinada quan he aconseguit adormir-me. 

O sigui, que jo " destrosailla" , però endavant, tot i que sabia que no podria caminar com d'altres vegades, que no és que sigui precisament el Lillian Jornet, però xino-xano vaig fent.

Hem arribat  Prades i allà hem deixat el cotxe, en l'aparcament que hi ha tot just entrar al poble . Des d'allà hem seguit les instruccions d'un magnífic blocaire, al que li tornem a donar les gràcies des d'aquí , perquè sempre ens són d'una gran ajuda. Les podeu consultar en el seu bloc: http://conlosnenesacuestas.blogspot.com.es/ i el del Tossal, en concret aquí : 



La cima del Tossal de la Baltasana hace de límite entre las comarcas del Baix Camp y la Conca de Barberà, convirtiéndose de ese modo en el techo de ambas. La excursión es muy bonita e ideal para hacer con niños. Si hemos llegado temprano a Prades, la ruta no dura más de tres horas, podemos comer en alguno de los restaurantes del pueblo y aprovechar para visitarlo, porque merece la pena.

L'excursió ja comença en un bosquet preciós, roures, pins que ens donen ombreta tot i que no fa massa sol.






Anem seguint les marques del GR i descobrint-les entre enormes roques, arbres ... és un bon exercici de motivació quan costa caminar, jeje. a veure qui és el primer que en troba la següent !!




Petits tresors diferents ... hem trobat pedres que encara no teníem : plenes de vetes , brillants, de formes  gairebé esfèriques .. com no podia ser d'un altra manera ja en tenim unes quantes  a casa !!




Si estem atents al que ens envolta encara en descobrim més de tresors ... se'n aguditzen els sentits, al vista, la oïda ... trobem papallones ! 





N'hem trobat una que, pobreta, ja es devia estar morint, perquè fins i tot s'ha deixat agafar ... això ens ha permès observar-la , sentir les seves ales , veure els seus moviments ...




També hem anat fixant-nos en la quantitat de diferents verds que hi ha al nostre entorn !! Tinc pensada una activitat respecte a això per quan arribem a casa, però millor un altre dia ....




El camí és maquíssim ... continuem seguint les fites i marques del GR, i d'altres de color verd que també anem trobant. Com veieu és un espai protegit , una destacada roureda del roure reboll. , que pel que sembla no hi han gaires a Catalunya. 



El dia, tot i que no havia previsions de pluja , comença a ennuvolar-se. Queda poc per arribar al Tossal, però decidim quedar-nos a dinar una mica resguardats del vent que bufa. 






Entrepans, fruita i vistes meravelloses !!





Arribats a aquest punt tot ha començat a canviar... la muntanya ja se sap ... Han començat a caure gotes i hem decidit fer el camí de tornada ... 

A mi m'agrada caminar sota la pluja, molt.  però avui, suposo que per no haver dormit, estava gelada i tenia ganes d'arribar al cotxe. Ha començat a ploure de valent i fins i tot ens ha pedregat!! Tota una aventura!!!


Això és el que ens esperava a dalt :




Això de tornada:




I aquest és el recorregut sencer 





Hem acabat ben xops ja que ben bé hem estat una mitja hora, o més , sota la pluja . No hem pogut acabar  l'excursió , però queda pendent per un altre dia ,  a veure si a més a més, algú s'apunta , que és molt bonica.

Bon inici de setmana !!



divendres, 29 de maig del 2015

Nous colors als ajuntaments: i ara què, mcs?





He de dir que he viscut diferents emocions aquests darrers dies ... suposo que com una bona part de vosaltres .

El mateix dia 24M estava un xic nerviosa  fruit de la expectativa davant el que podria o no passar. 

No m'agraden les majories absolutes, ja ho vaig comentar en el seu moment. Els nous moviments socials que han anat derivant a formes polítiques concretes em fan sentir més motivada i renovada, penso que val la pena recolzar-los. També ho vaig comentar fa un temps.

Ara, per fi, els ajuntaments han començat a tenir més colors , el de Lleida ha passat de tres a set. Està prou bé. Potser canviarà poca cosa, però és un començament. Quelcom  - més esperit crític ?- es mou entre la ciutadania, esperem que es vagi contagiant.


Estic contenta doncs, no del tot satisfeta,  però contenta .

Aquests darrers dies però m' envaeix  la decepció o més ben dit, una mena d'astorament davant del què està passant a nivell mediàtic ... si més no a la televisió. Penso que el que ha succeït és prou important com per a fer una lectura profunda, que interpreti la necessitat que sent i ha manifestat democràticament la població de noves formes de govern, més justes i solidàries, amb fonaments socials i no econòmics , potser fins i tot, un mini-canvi  ( en una part de la població) en la concepció de la pròpia dignitat com a ciutadà/na que l'ha fet plantejar-se bé el seu vot , sentint-se part imprescindible del motor democràtic .

I ... què em trobo als mcs ? una contínua i lacònica dissertació sobre el què ha dit l'Espe ( sí, que ja ho se, és per posar-se les mans al cap, però amb una vegada jo ja en tinc prou) , el que no ha dit en Mariano , les malcarades públiques que hi ha entre els barons del PP, les trucades telefòniques entre el Pedro i el Pablo ( i no parlen precisament dels Picapiedra) ... i un cop acaben ... tornen a començar!


N'estic decebuda . I molt. Senyors i senyores " periodistes" de la tv , pública i privada : on queda l'anàlisi - interessantíssim- sobre la situació actual, on estan els debats sobre les noves propostes socials, econòmiques, de gestió, de transparència total ? Crec que les noves opcions, nascudes de la mateixa ciutadania, que han anat guanyant escons de manera taxativa , tenen una gran feina de reflexió i estudi al darrera , acurada i  ben fonamentada des de l'experiència en d'altres paisos , feta per grans professionals convençuts de que el canvi és possible.

Aquest hauria de ser un gran moment per a obrir el debat a tota la ciutadania , per a crear un discurs social al respecte, tot informant, debatent, aprofundint en aquestes propostes, fent-les arribar a la gent per generar confiança, diàleg, reflexió ... No ens calen politòlegs il·lustres ni economistes de rellevància mundial per a fer-ho, simplement cal establir els espais necessaris i els interlocutors/res que arribin a la població per parlar-ne amb més serietat del que s'està fent , que sincerament, penso que és ben poc, ratllant   "l'amarillisme" . No entenc com, d'una professió apassionant com és el periodisme, no surten explícitament aquests debats, oferint i aprofitant l'oportunitat de reflexionar-hi i analitzar plegats la situació: és que no els hi sembla prou significativa, és que no senten la necessitat de incidir en la població, si més no, per a que es plantegin que les coses realment poden canviar si així ho volem i ho manifestem? És que no volen aplaudir els nous colors de la democràcia i sobretot d'aquella nascuda des del carrer?


El que he dit: contenta, decebuda , enfadada, il·lusionada ... una bona barreja de sentiments i emocions que  em demostren que les  darreres eleccions no m'han deixat gens indiferent. I a vosaltres?

Alguna cosa s'està movent positivament. Felicitem-nos-hi !!!


Bon cap de setmana !!!





diumenge, 24 de maig del 2015

Ha nascut un poltre !



Ja n'estàvem pendents .... Una euga d'uns amics del papa havia de tenir un poltre en pocs dies. Un divendres a migdia rebo la trucada ... ja l'ha tingut !! 

Llavors vaig trucar ràpidament a la Montse. Tenia la intuïció que la idea li encantaria ja que a l'Isaac li agraden molt els cavalls: vols que hi anem ? síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii. 

Al cap de poques hores, en marxa cap a Linyola !Tots dos peques ,  emocionadíssims. I nosaltres també.

Va ser veure'ls i l'Isaac llançar-s'hi a sobre , al David li va costar 30 segons més, jeje.






Feia unes hores que havia nascut ... els nens es meravellaven que ja  pogués caminar i es sostingués de peu com si res, i això ens va donar peu a parlar sobre la maduració dels animals en néixer tot comparant-ho amb la nostra .







Veient-lo de peu pensaven que també menjaria com un gran ... no, no ... només lleteta ! 


la mare és molt mansa i en tot moment ha permès que ens atanséssim , l' acaronéssim ...




El terra encara estava brut amb sang ... i vam poder parlar del perquè,la curiositat dels infants per aprendre fa que tot es pugui parlar, preguntar, qüestionar  amb total naturalitat , i això tant a la Montse com a mi, ens agrada molt, i tenim unes converses maquíssimes tots quatre.










Una mica de menjar per la mare, que l'hem de cuidar !!






També hem tingut una estona per acaronar la resta de cavalls...






Quina sort tenim !!! sempre ho dic, però és que crec que som uns privilegiats, de veritat, per poder gaudir d'aquestes experiències tant a prop de casa , de manera senzilla,   amb amics, amb temps ...






Com que a tots dos  ( són " tal para cual" ) els agraden tant els cavalls hem decidit apuntar-los aquest estiu a unes estades al matí a l'hípica de Linyola, que per preus força raonables, ofereixen classes d'equitació, aprendre a cuidar els cavalls, jocs ,activitats ... així què, durant uns dies seran uns petits genets !!! estan contentíssims ...


Ara estem quadrant activitats, vacances, excursions i estades ... encara tinc el rau rau de les colònies del David , tot i que ell, emocionat , ens pregunta cada dia per elles, quan aniré els set dies? 
Que voleu que us digui, que ja m'enyoro només preguntar-ho .
 Jo he buscat , però encara no he trobat la meva " alternativa" , són males dates i pocs dies per a qualsevol experiència com la que volia fer .



Però vaja, que ja comencem a pensar en l'estiu....  i vosaltres ?  a nosaltres ens agradaria algun viatget malgrat la calor ... 

Bon inici de setmana !!


dilluns, 4 de maig del 2015

Excursió recomanada : Els calaixos de l'Ereldo




Aquest divendres al matí hem anat d'excursió , és estrany el cap de setmana que no sortim a fer-ne alguna .
Aquesta vegada hem anat novament a Vilanova de Prades, volíem retornar a la Punta del Curull, a fer una part que no havíem fet, els Calaixos de l'Ereldo . 



El camí als Calaixos de l'Ereldo i la Punta Curull és una excursió circular amb inici i final a Vilanova de Prades. a llarg del trajecte es podran veure roques singulars i coves als Calaixos de l’Ereldo. La ruta passa també pel sostre de la serra de la Llena, un dels 100 cims de Catalunya que la FEEC promociona. Aquesta muntanya és un lloc ideal pels amants de l’escalada i ofereix unes esplèndides vistes de la serra del Montsant, la plana de Les Garrigues i les muntanyes de Prades. La caminada es completa fins a l'ermita de Sant Miquel de la Tosca del Vilosell.


Aquí teniu tota la informació detallada , pas a pas, punt per punt. 

És tracta d’una bonica excursió per fer en família de poc més de 5,5 quilòmetres amb punt de sortida i arribada des de Vilanova de Prades, i que ens permetrà gaudir d’un lloc sorprenent i laberíntic envoltat de singulars roques i coves als Calaixos de l’Ereldo; i transcorre pel sostre de la serra de la Llena, un lloc ideal pels amants de l’escalada i que ofereix unes esplèndides vistes de la serra del Montsant, la plana de Les Garrigues i les muntanyes de Prades.


Començo a posar fotos des dels mateixos calaixos :




1,440 Km (991 m). Els Calaixos de l’Ereldo. Passem entre unes roques i continuem resseguint la cinglera avall en una zona boscosa de roures i alzines. El camí es complica i convida a explorar entre les esquerdes de les roques i racons i raconets. És molt important seguir les marques de ferradura grogues per no despistar-nos.


A uns 100 m arribem a una zona amb uns grans blocs de roca conglomerada i girarem cap a l’esquerra. Passarem entre roques i de nou girarem a l’esquerra que ens durà a l’entrada de la cova dels Calaixos.




Com veieu és una aventura !! Ens encanten aquest tipus d'excursions , de descobertes .. hi ha tot un misteri en saber què hi ha més enllà, la incertesa de si podrem arribar , el saber que hem d'esforçar-nos i estar a l'aguait de no perdre el camí ni les pistes ...





1,580 Km (982 m). Cova dels Calaixos de l’Ereldo o de l’Home Fe. Per entrar a la cova ens hem d’ajupir uns pocs metres i un cop dins ens podem posar drets. No necessitem cap llanterna. És la cova de l’Home Fe coneguda popularment com la cova dels Calaixos. Segons conta la llegenda, durant les guerres carlines un home s’amagava en aquest forat i de tant en tant sortia i des de damunt la roca del Sentinella 1 es posava a cridar: “Gent de Vilanova, tingueu fe, que la guerra s’acabarà”. I des d’aleshores li van dir l’Home Fe.


I, per fi, arribem a la Cova dels Calaixos .



Mireu com cal entrar a la Cova , arrossegant-nos per terra !! a més , tret del David, no ens hi podem posar de peu . Encara més emocionant, més misteri, més aventura ...





El petit explorador que no té por de res ...



I, un cop acabada , cap al camí de tornada i novament a pujar a la Punta del Curull.






Ens ha encantat!!!! Si us animeu, us la recomanem 100% 



Bon inici de setmana!!